Informar en medecina també es implicar-se amb l'altra persona,buscant una comunicació que sigui compresa, assimilada sense errors o falses apreciacions per part del pacient, tenint en compte la formació cultural, les aspiracions i la personalitat del que rep la informació.

1- La informació destinada al pacient depressiu
És positiu que el malalt mental estigui acompanyat per un familiar quan està ingressat en un hospital o quan acudeix a una consulta mèdica ambulatòria. Això és especialment interessant en el cas dels malalts depressius, atès que moltes vegades es troben apàtics i no tenen ànims de decidir res. En aquests casos es convenient que algú pensi per ell; i no és infreqüent que deixi les decisions completament en mans del metge o dels seus familiars. Només després del diàleg entre tots és quan es poden valorar les alternatives que cal prendre, les quals acostumen a ser preses finalment pel pacient. Els depressius creuen que tot acabarà malament, i per això accepten malament, el pronòstic de la seva malaltia i veuen el futur negatiu. Les notícies dolentes, se’ls han de donar amb molta cura, atès que es pot facilitar el suïcidi.

2- La informació destinada al pacient obsessiu
El malalt obsessiu es fixa en qualsevol tipus de detall de forma exagerada, és perfeccionista i meticulós, per la qual cosa no és estrany que pregunti fins i tot sobre les qüestions més íntimes. Sol llegir-se una i una altra vegada els prospectes informatius dels medicaments i observar-se a si mateix amb cura quan pren medicació, per si aparegués alguna complicació, encara que sigui molt improbable. A voltes, fa visites successives comprovatòries per tal de confirmar si el diagnòstic i el tractament que rep és o no l’adequat.

3- La informació destinada al pacient hipocondríac
Quan s’informa un hipocondríac, no s’han d’infravalorar els símptomes que refereix, atès que els seus mals, encara que imaginaris, els pateix com a reals, perquè no és un simulador. Per això, cal acceptar la seva hipocondria, entendre les seves dolències i suggerir que solucioni els seus conflictes psicològics amb la qual cosa potser també milloraran les seves molèsties somàtiques.

4- La informació destinada al pacient ansiós

Quelcom semblant es pot dir del pacient ansiós, que acudeix als serveis d’urgències amb una crisi de pànic. El seu estat també és de gran patiment. I cal tranquilitzar-lo i explicarli que ningú mor d’una crisi de pànic i suggerir-li també que analitzi les causes psíquiques de la seva ansietat (estrès laboral, crisis existencials...).

5- La informació destinada al pacient esquizofrènic

Els malalts esquizofrènics, malgrat que viuen en el seu món de fantasia i que poden experimentar deliris o al·lucinacions amb una conducta incoherent, conserven bé tanmateix, la seva intel·ligència, per la qual cosa solen tenir consciència o capacitat de comprensió dels aspectes de la seva malaltia (llevat dels paranoics, que es descriuran després), i poden rebre informació, especialment quan no estan descompensats.

D’especial interès és que se’ls faciliti informació amb veracitat i màxim rigor, especialment pel fet que si es tracten, el pronòstic possiblement serà millor (hi haurà menys deteriorament).

 En aquesta pàgina es respecta i estima als Malalts Mentals.

Pel Grup de Dones d'Ulldecona

Pia Gauxachs